CAIGUDES DE BLOCS A TIVISSA

L'existència de discontinuïtats en els massissos rocosos pot significar l'intersecció de diferents plans i l'aparició de blocs de roques delimitats per aquest propis plans.

La grandària d'aquests blocs serà funció de les dimensions i característiques de cadascuna de les discontinuïtats. En el cas que aquestes presentin un espaiat molt petit, els blocs delimitats seran de dimensions petites i el pes no serà massa important. En el cas que presentin un espaiat gran (mètric) les dimensions i el pes dels blocs poden ser molt importants.

Les zones amb substrat rocós i amb presència de discontinuïtats poden patir aquest risc geològic. Si a més els talussos naturals del massís rocós presenten característiques topogràfiques adients (alçada, inclinació,..) el risc encara és més evident.

La zona de Tivissa està representada, en gran part, per calcàries i dolomies les quals es troben fortament tectonitzades, passant de cabussaments suaus a cabussaments verticals. Quan els cabussaments són horitzontals o suaus el risc de caigudes de blocs és petit mentre que aquest risc augmenta proporcionalment amb el cabussament.

En la següent imatge es poden observar dos zones on hi ha caigudes de blocs:

Pujada de la Llena

Aquesta zona està afectada per caigudes de blocs els quals es poden observar durant part del camí (cercles rojos) i que provenen de la zona de la Llena (cercle negre). Les dimensions dels blocs són molt variables i el més proper es troba a uns 250 metres a l'est del dipòsit d'aigua i a la zona de la llera del petit barrancó existent.

Salt de Sant Blai

Aquesta zona està afectada per caigudes de blocs provocades, sobretot, pels cabussaments gairebé verticals existents. L'efecte falca del gel-desgel, la pluja i les arrels de les plantes són el factor desencadenant d'aquesta caiguda de blocs de dimensions molt variables.

Esllavissades a Tivissa

Les esllavissades són fenòmens associats a terrenys generalment cohesius: argiles i llims.

Una vessant constituïda per aquests tipus de materials es troba, de forma natural, en situació estable o en equilibri. Aquest fet significa que un agent extern pot arribar a inestabilitzar aquella vessant i produir un moviment el qual desembocaria en una esllavissada.

Els agents externs el quals poden provocar aquest procés inestable poden ser: pluges, terratrèmols, obres (camins, carreteres,..), arrels, cicle gel-desgel, etc..

En moment en el qual la zona estable passa a ser inestable per algun dels agents anteriorment comentats, es produeix una esllavissada.

Aquests fenòmens són identificables in situ i si s'han produït en un període raonablement curt de temps (mesos, anys), o bé de forma general i analitzant les formes del vessant o bé les imatges aèries.

En qualsevol cas les esllavissades es caracteritzen per presentar tres zones: la zona de trencament (coronació), la zona de transport i la zona de sedimentació. La zona de trencament o coronació sol presentar una forma de mitja circumferència i la qual delimita la zona posada en moviment (zona de transport) de la zona encara estable. Les zones situades immediatament per sota de la zona de trencament són la zona de transport (dipòsits caòtics de terreny) i la zona de sedimentació (el lloc on el cap de l'esllavissada para).

A la zona de Tivissa s'han detectat esllavissades les quals es troben, generalment, en les argiles del Muschelkalk Mitjà i Keuper.

En la següent imatge es pot observar una esllavissada detectada a la zona de la carretera C-44 i a l'alçada de Les Moles

Aquesta esllavissada s'activa amb pluges superiors als 30 a 40 litres i es desplaça fins a tapar part de la senyal existent.

Al llarg d'aquesta carretera s'han detectat força esllavissades les quals s'activen de forma periòdica.

LA FALLA DE LA TOSSA

Els estrats es formen de forma horitzontal (veure articles anteriors) i la tectònica els inclina.

Durant la formació d'un plec els estrats es van 'doblegant' fins que els esforços paren d'actuar. Si aquest esforços continuen el plec es pot arribar a trencar i per tant una part del plec passaria a formar part de l'altra part (per sobre o per sota).

Aquest trencament és el que geològicament es coneix com a falla.Per definició una falla posa en contacte estrats geològicament inconnexos, o sigui, que posa en contacte estrats més antics amb estrats més moderns o a l'inrevés.

Les zones de trencament o de falla són geològicament molt interessants ja que són considerades trampes geològiques i on es poden ubicar fenòmens geològics interessants (aigues termals, etc..) o recursos naturals (aigues subterrànies, etc.)

En aquest cas ens situem en un camí enfront d'un escarpat on es veu la següent imatge:

Ara busquem els estrats i mirem quina distribució tenen (color roig):

D'esquerra a dreta podem veure com els estrats estan lleugerament inclinats cap a la dreta i que al centre de la fotografia s'inclinen força. Per altra banda els estrats de la part dreta es troben totalment horitzontals. Veiem que al centre de la imatge tenim alguna cosa que no 'quadra' ja que els estrats s'inclinen molt en aquella zona.

Geològicament tenim el següent:

Per la zona centre de la imatge tenim una falla la qual divideix la zona en dues parts: la part de la dreta ha 'pujat' per sobre la part de l'esquerra (veure sentit de la fletxa) i la zona de l'esquerra ha baixat (fletxa). Per tant aquí tenim un contacte de materials geològicament més antics (part dreta) amb materials més moderns (part esquerra).

Es tracta d'una falla inversa.Aquesta falla es troba a uns 1.5 quilòmetres al sud del nucli de Tivissa i a la zona anomenada La Tossa.

El riu Ebre i la Riera de Compte

La Riera de Compte es coneguda a Tivissa com el Barranc Gran d'Els Burgans o simplement el Barranc Gran. Aquest nom li escau bé, doncs destaca per les seves dimensions si es compara amb altres barrancs del territori. Donada l'amplada de la llera es podria considerar gairebé una rambla valenciana, tot i que el nom de rambla s'utilitza a la comunitat valenciana i aquí s'anomenen rieres.

La Riera de Compte té una longitud d'uns 24.75 quilòmetres, una conca de recepció de 120.7 quilòmetres quadrats i rep les aigues de part dels termes municipals de Tivissa, Rasquera, el Perelló i Miravet. Es troba delimitada per la Serra de Tivissa i les muntanyes d'El Burgar a l'est, la Serra de Cardó a l'oest i la Serra de Boix al sud.

Les avingudes extraordinàries de la riera de Compte presenten cabals propers als 1000 m3/s i el fet de desembocar de forma perpendicular al riu Ebre fa que aquestes avingudes puguin ser perilloses degut a que poden tallar la circulació del riu Ebre '...la barrancada entrava al riu amb tanta impetuositat que aturava, en part, el corrent de l'Ebre i augmentant l'angúnia dels pobles de Miravet, Ginestar i Benifallet...' Octubre de 1787 (Fulls de la Història de Tivissa, 1951).

La seva desembocadura es produeix al riu Ebre i just al davant de la població de Miravet. Aquesta desembocadura és força curiosa des del punt de vista geològic, ja que forma el que s'anomena un con al·luvial. Aquest con està format pels sediments existents en la pròpia conca i els quals han estat arrossegats durant les avingudes de la propia riera.

Vista aèria de la desembocadura de la Riera de Compte al riu Ebre

Les dimensions d'aquest con al·luvial son molt superiors a la d'altres desembocadures de rieres de dimensions semblants o superiors (Riu Sec, Riu Canaletes i Riu Siurana) i en aquest tram de riu. Aquest fet seria degut a la existència de materials molt 'recents' a la conca de la Riera de Compte i els quals no apareixen en tanta abundancia a les conques de les altres rieres. Aquests materials 'moderns' estan lligats a la existència d'una falla normal que separa la Serra de Cardó (bloc superior) i la Serra de Tivissa (bloc inferior). El pla de falla i la zona de basculament forma el Pla del Burgà pel qual discorre la Riera de Compte.

En aquesta plana s'han detectat, en profunditat, materials inconexos des del punt de vista geològic (graves del Muschelkalk) així com vestigis d' antigues platges a la zona d'El Perelló. Aquesta informació geològica podria significar que el riu Ebre tingués el seu pas per la plana del Burgar enlloc del Pas de Barrufemes actual. Tot i això aquesta hipòtesi encara té molta informació per aclarir.

TECTÒNICA ACTIVA A TIVISSA?

La zona de Tivissa es troba representada per materials Triàsics i Juràssics. La zona de contacte entre aquests materials presenta una tectònica molt complicada i representada per encavalcaments, plecs tombats, etc...els quals es produeixen, generalment, en les argiles Triàsiques del Muschelkalk Mitjà i posen en contacte materials Triàsics i Cretacis, tal com passa en la zona nord i nord -est del nucli de Tivissa (Els Serverals, Les Moles,etc.)

Aquests encavalcaments afavoreixen l’aparició de fenòmens de tectònica activa o neotectònica, tal com es va posar de manifest durant el terratrèmol de l’any 1845 a la zona de Tivissa i amb epicentre a la partida d’El Manou (al sud-est del nucli de Tivissa). D’aquest moviment tectònic encara son visibles alguns col·lapses de terreny, anomenats aquí solcides.


Vista d'una part de les Solcides d'El Manou

A la zona del salt de Sant Blai es poden observar evidències sobre moviments tectònics recents, des del punt de vista geològic, i que per tant corrobararien en la existència de fenòmens neotectònics a la zona de Tivissa.

Més evidències són:

- L'edat d'alguns líquens de la zona de Sant Blai pateixen un salt molt brusc d'edat en molt poca distància,

- S'intueix l'antic salt de Sant Blai en una zona on actualment no està,

- Existeix història rural sobre un moviment molt brusc a la zona de Sant Blai,

- Anteriorment a la zona de Sant Blai només s'hi podia accedir per la zona d'El Grau. Actualment hi ha un pas pel propi salt (zona de trencament?),

- Hi ha un bloc caigut de grans dimensions el qual podria ser conseqüència del mateix moviment (es pot comprobar amb l'edat dels líquens),



Zona del Salt de Sant Blai (el bloc calcari inferior es troba desplaçat respecte la resta)

Per aquestes evidències, i a l'espera de nous estudis, es podria gairebé assegurar que la zona de Tivissa es troba afectada per tectònica recent o neotectònica.

Avingudes torrencials a Tivissa

Tivissa es troba a la part nord de la Serra de Tivissa i on tenen les capçaleres els barrancs de La Fotx i de Sant Blai .


El Barranc de la Fotx

El barranc de la Fotx, al seu pas per la zona més externa del nucli (Passeig de La Fotx) presenta un endegament consistent en un tub d'uns nou-cents metres de longitud i amb un diàmetre d'uns 180 cm. En aquest punt el barranc presenta una conca de recepció d'aproximadament un quilòmetre quadrat i el pendent fins aquest punt és molt elevat.

Aquest fet implica que les avingudes torrencials d'aquest barranc es presentin en un temps molt baix (temps de concentració). El cabal màxim d'avinguda per a un període de 500 anys ha estat calculat en uns 36 m3/s i per tant aquest és el cabal que hauria de poder endegar el tub existent.
Durant els anys 1967, 1969 i 1971 aquest barranc va presentar avingudes torrencials les quals van sortir de mare i van anegar tots els terrenys poc elevats respecte la llera d'aquest barranc.

Les pluges que van provocar l'avinguda durant aquest anys van ser les següents:

Any 1967: 19 i 20 de Novembre i van caure 164 i 167 l/m2 respectivament
Any 1969: 19 i 20 d'Octubre i van caure 106 i 90.5 l/m2 respectivamen
Any 1971: 19 i 21 de Setembre i van caure 146 i 176 l/m2 respectivament

Aquestes avingudes torrencials van ser, sobretot la de l'any 1971, destructives. Totes tres presenten la característica que durant un període de dos a tres dies van caure una quantitat molt elevada de litres. La primera pluja actua com agent de saturació del sòl i fa reduir el coeficient d'infiltració del terreny. La segona pluja, donat que el terreny es troba saturat d'aigua, presenta un escorrentiu superficial molt elevat i per tant gran part de l'aigua precipitada drenarà directament al barranc. Aquest fet explicaria les avingudes extraordinàries d'aquest barranc.

Imatge de l'avinguda torrencial de l'any 1967

El Barranc de Sant Blai

Aquest barranc se situa a la zona oest del nucli de Tivissa i no l'afecta directament. El punt més significatiu, en aquesta zona de capçalera, es troba en l'anomenat Salt de Sant Blai (d'uns 30 metres aproximadament). En aquest punt la conca de recepció del barranc és d'uns dos quilòmetres quadrats i per tant el cabals associat per a un període de retorn de 500 anys seria gairebé el doble del de La Fotx (uns 60 m3/s). Les avingudes torrencials del barranc de Sant Blai en aquest punt afecten al camí d'accés a l'ermita de Sant Blai i aigues avall al pont de la zona de Padrells (que ja se'l va endur) i al camí d'accés als Caus, Jumanos i Maula.

Imatge de l'avinguda torrencial de l'any 1968

Caracterització de les conques urbanes del nucli de Tivissa

Delimitació de les conques urbanes

Al casc urbà del nucli de Tivissa s’han contabilitzat un total de 24 conques, amb una àrea total de 144.259 m2 (14,42 ha.) aproximadament. Totes les conques s’han determinat mitjançant les pendents dels carrers i de la pròpia observació durant els episodis de pluja., així com els diferents trams dins d’un mateix carrer. El càlcul de l’àrea total de cada conca inclou les vessants de cada edifici i en quina conca desguassa aquest.

La conca més gran és la formada pels carrers Marça de dalt, Onze de Setembre, Societat Obrera, Magarells, Padrells, Rocaverdura i tram SE del carrer Nou i té una àrea aproximada d'uns 22.283 m2. La conca més petita és la formada pel tram SW del carrer Hospital amb uns 193 m2.

Segons la intensitat de la precipitació i la seva durada, existeixen conques on pot haver-hi connexió entre dos conques veïnes, tal i com s'ha observar en diferents conques.

La unificació de dues conques implica l’ampliació de l’àrea de drenatge a desguassar i per tant l’aparició dels següents punts crítics:

Portal d’Avall 27.312 m2 a desguassar
Empedrat 21.945 m2 a desguassar
Costa de l’Era 21.227 m2 a desguassar
Carrer Caserna 4.127 m2 a desguassar
Tram W Vial 3.697 m2 a desguassar

Transformació pluja - escorrentía

Un cop delimitades les conques urbanes del nucli urbà de Tivissa es poden fer estimacions sobre els cabals d’escorrentía resultants en cadascuna de les precipitacions.
Tota la precipitació caiguda no es transforma en escorrentía superficial directament, sinó que està en funció, entre d’altres, dels següents factors:
-intensitat de precipitació
-evaporació inicial en el contacte precipitació – terra
-densitat d’estructures existents
-captació directa i indirecta de precipitació
-pendent i gradient existent en la conca
-condicions inicials de la conca

Així una precipitació de 5mm (5 l/m2) amb una intensitat baixa pot no generar escorrentía, mentre que amb el mateix volum de precipitació però amb una intensitat més alta pot només generar escorrentía, minimitzant els factors inicials.

Exemples d'aplicació

Per tal de poder parlar de magnituds de precipitació en la totalitat del nucli urbà de Tivissa es fa una estimació per alguns valors de precipitació*.
*Sempre s’hauran de tenir en compte els factors inicials de cadascuna de les conques.

•Precipitació: 25 l/m2
V = Precipitació * Àrea nucli urbà = 3.606.475 litres = 3.606 m3.
•Precipitació: 60 l/m2
V = Precipitació * Àrea nucli urbà = 8.655.540 litres = 8.655. m3.

Es pot observar com per a unes precipitacions mitjanes els volums totals d’aigua que es poden movilitzar dins del nucli urbà són importants.

Aportacions externes de cabals


La part més oriental del nucli urbà de Tivissa es troba afectada per la intersecció de dos barrancs: Barranc de la Fotx i Barranc del Freginal. Aquests dos barrancs es troben a la zona de capçalera del barranc de Banyoles i presenten unes pendents molt elevades, les quals impliquen un temps de resposta molt curt.

Els barrancs són d’origen torrencial i presenten aportacions esporàdiques durant períodes de precipitacions intenses i abundants.
Tot i aquestes aportacions esporàdiques la intersecció amb el nucli urbà significa un fet a tenir en compte ja que serien fonts d’aportació de cabals a determinades conques urbanes.
Els cabals punta que poden aportar aquests dos barrancs, i per a un període de retorn de 500 anys serien els següents:

Fotx 36,8 m3/s
Freginal 6,7 m3/s

Es pot observar com el Barranc de la Fotx presenta un cabal d’avinguda molt més gran que el del Freginal. Aquest fet és degut a que l’àrea de la conca del Barranc de la Fotx és de 0.995 quilòmetres quadrats, mentre que la del Barranc del Freginal és de 0.126 quilòmetres quadrats.

El Barranc de la Fotx intersecta amb la conca urbana existent a la zona del passeig de la Fotx. Aquest punt d’intersecció està endegat per a poder laminar o desguassar aquestes màximes avingudes. En el cas de no poder realitzar aquesta finalitat, que s’hauria d’estudiar, el cabal sobrant desguassaria directament a aquesta conca urbana i per tant el cabal circulant per aquesta conca podría augmentar de forma important.
El Barranc del Freginal intersecta amb el punt de desguàs de dues conques urbanes. Aquest punt d’intersecció del barranc amb el nucli urbà presenta una petita obra hidràulica consistent en una reixa la qual es consideraria insuficient, hidràulicament parlant, per a poder desguassar els cabals provinents per a determinats períodes de retorn. En aquest cas, el cabal no desguassat passaria a formar part de les conques urbanes existents a la zona, fent augmentar de forma important el cabal circulant i poder provocar problemes en aquesta. (Al poble és coneguda la sorgència d’aigua existent en aquesta conca quan la precipitació és intensa i abundant).