dilluns, 27 d’agost de 2007

Caracterització de les conques urbanes del nucli de Tivissa


Delimitació de les conques urbanes

Al casc urbà del nucli de Tivissa s’han contabilitzat un total de 24 conques, amb una àrea total de 144.259 m2 (14,42 ha.) aproximadament. Totes les conques s’han determinat mitjançant les pendents dels carrers i de la pròpia observació durant els episodis de pluja., així com els diferents trams dins d’un mateix carrer. El càlcul de l’àrea total de cada conca inclou les vessants de cada edifici i en quina conca desguassa aquest.

La conca més gran és la formada pels carrers Marça de dalt, Onze de Setembre, Societat Obrera, Magarells, Padrells, Rocaverdura i tram SE del carrer Nou i té una àrea aproximada d'uns 22.283 m2. La conca més petita és la formada pel tram SW del carrer Hospital amb uns 193 m2.

Segons la intensitat de la precipitació i la seva durada, existeixen conques on pot haver-hi connexió entre dos conques veïnes, tal i com s'ha observar en diferents conques.

La unificació de dues conques implica l’ampliació de l’àrea de drenatge a desguassar i per tant l’aparició dels següents punts crítics:

Portal d’Avall 27.312 m2 a desguassar
Empedrat 21.945 m2 a desguassar
Costa de l’Era 21.227 m2 a desguassar
Carrer Caserna 4.127 m2 a desguassar
Tram W Vial 3.697 m2 a desguassar

Transformació pluja - escorrentía

Un cop delimitades les conques urbanes del nucli urbà de Tivissa es poden fer estimacions sobre els cabals d’escorrentía resultants en cadascuna de les precipitacions.
Tota la precipitació caiguda no es transforma en escorrentía superficial directament, sinó que està en funció, entre d’altres, dels següents factors:
-intensitat de precipitació
-evaporació inicial en el contacte precipitació – terra
-densitat d’estructures existents
-captació directa i indirecta de precipitació
-pendent i gradient existent en la conca
-condicions inicials de la conca

Així una precipitació de 5mm (5 l/m2) amb una intensitat baixa pot no generar escorrentía, mentre que amb el mateix volum de precipitació però amb una intensitat més alta pot només generar escorrentía, minimitzant els factors inicials.

Exemples d'aplicació

Per tal de poder parlar de magnituds de precipitació en la totalitat del nucli urbà de Tivissa es fa una estimació per alguns valors de precipitació*.
*Sempre s’hauran de tenir en compte els factors inicials de cadascuna de les conques.

•Precipitació: 25 l/m2
V = Precipitació * Àrea nucli urbà = 3.606.475 litres = 3.606 m3.
•Precipitació: 60 l/m2
V = Precipitació * Àrea nucli urbà = 8.655.540 litres = 8.655. m3.

Es pot observar com per a unes precipitacions mitjanes els volums totals d’aigua que es poden movilitzar dins del nucli urbà són importants.

Aportacions externes de cabals


La part més oriental del nucli urbà de Tivissa es troba afectada per la intersecció de dos barrancs: Barranc de la Fotx i Barranc del Freginal. Aquests dos barrancs es troben a la zona de capçalera del barranc de Banyoles i presenten unes pendents molt elevades, les quals impliquen un temps de resposta molt curt.

Els barrancs són d’origen torrencial i presenten aportacions esporàdiques durant períodes de precipitacions intenses i abundants.
Tot i aquestes aportacions esporàdiques la intersecció amb el nucli urbà significa un fet a tenir en compte ja que serien fonts d’aportació de cabals a determinades conques urbanes.
Els cabals punta que poden aportar aquests dos barrancs, i per a un període de retorn de 500 anys serien els següents:

Fotx 36,8 m3/s
Freginal 6,7 m3/s

Es pot observar com el Barranc de la Fotx presenta un cabal d’avinguda molt més gran que el del Freginal. Aquest fet és degut a que l’àrea de la conca del Barranc de la Fotx és de 0.995 quilòmetres quadrats, mentre que la del Barranc del Freginal és de 0.126 quilòmetres quadrats.

El Barranc de la Fotx intersecta amb la conca urbana existent a la zona del passeig de la Fotx. Aquest punt d’intersecció està endegat per a poder laminar o desguassar aquestes màximes avingudes. En el cas de no poder realitzar aquesta finalitat, que s’hauria d’estudiar, el cabal sobrant desguassaria directament a aquesta conca urbana i per tant el cabal circulant per aquesta conca podría augmentar de forma important.
El Barranc del Freginal intersecta amb el punt de desguàs de dues conques urbanes. Aquest punt d’intersecció del barranc amb el nucli urbà presenta una petita obra hidràulica consistent en una reixa la qual es consideraria insuficient, hidràulicament parlant, per a poder desguassar els cabals provinents per a determinats períodes de retorn. En aquest cas, el cabal no desguassat passaria a formar part de les conques urbanes existents a la zona, fent augmentar de forma important el cabal circulant i poder provocar problemes en aquesta. (Al poble és coneguda la sorgència d’aigua existent en aquesta conca quan la precipitació és intensa i abundant).

Cap comentari: