La Riera de Compte es coneguda a Tivissa com el Barranc Gran d'Els Burgans o simplement el Barranc Gran. Aquest nom li escau bé, doncs destaca per les seves dimensions si es compara amb altres barrancs del territori. Donada l'amplada de la llera es podria considerar gairebé una rambla valenciana, tot i que el nom de rambla s'utilitza a la comunitat valenciana i aquí s'anomenen rieres.
La Riera de Compte té una longitud d'uns 24.75 quilòmetres, una conca de recepció de 120.7 quilòmetres quadrats i rep les aigues de part dels termes municipals de Tivissa, Rasquera, el Perelló i Miravet. Es troba delimitada per la Serra de Tivissa i les muntanyes d'El Burgar a l'est, la Serra de Cardó a l'oest i la Serra de Boix al sud.
Les avingudes extraordinàries de la riera de Compte presenten cabals propers als 1000 m3/s i el fet de desembocar de forma perpendicular al riu Ebre fa que aquestes avingudes puguin ser perilloses degut a que poden tallar la circulació del riu Ebre '...la barrancada entrava al riu amb tanta impetuositat que aturava, en part, el corrent de l'Ebre i augmentant l'angúnia dels pobles de Miravet, Ginestar i Benifallet...' Octubre de 1787 (Fulls de la Història de Tivissa, 1951).
La seva desembocadura es produeix al riu Ebre i just al davant de la població de Miravet. Aquesta desembocadura és força curiosa des del punt de vista geològic, ja que forma el que s'anomena un con al·luvial. Aquest con està format pels sediments existents en la pròpia conca i els quals han estat arrossegats durant les avingudes de la propia riera.
Vista aèria de la desembocadura de la Riera de Compte al riu Ebre
Les dimensions d'aquest con al·luvial son molt superiors a la d'altres desembocadures de rieres de dimensions semblants o superiors (Riu Sec, Riu Canaletes i Riu Siurana) i en aquest tram de riu. Aquest fet seria degut a la existència de materials molt 'recents' a la conca de la Riera de Compte i els quals no apareixen en tanta abundancia a les conques de les altres rieres. Aquests materials 'moderns' estan lligats a la existència d'una falla normal que separa la Serra de Cardó (bloc superior) i la Serra de Tivissa (bloc inferior). El pla de falla i la zona de basculament forma el Pla del Burgà pel qual discorre la Riera de Compte.
En aquesta plana s'han detectat, en profunditat, materials inconexos des del punt de vista geològic (graves del Muschelkalk) així com vestigis d' antigues platges a la zona d'El Perelló. Aquesta informació geològica podria significar que el riu Ebre tingués el seu pas per la plana del Burgar enlloc del Pas de Barrufemes actual. Tot i això aquesta hipòtesi encara té molta informació per aclarir.
2 comentaris:
Hola Quimo,
Abans de res, felicitats per la xerrada del diumenge passat, va ser molt interessant però em vaig quedar amb les ganes de fer-te un parell de preguntes:
He vist que al post sobre les barrancades a Tivissa hi havia informació sobre les precipitacions de les avingudes de la Fotx, tens algun càlcul sobre la quantitat de pluja que hauria de caure perquè tornés a baixar el barranc gran? S'entén que també hauria de ploure molt un parell o tres de dies seguits no?
En la xerrada vas explicar que aquest petit delta acabaria convertint-se en una illa, quan això passi, serà d'un dia per l'altre o s'anirà escolant aigua per la part interior de la corba poc a poc fins que el riu separi aquest delta? El fet de que per la part de Miravet la llera del riu sigui molt més fonda que a la part anterior de la corba quines conseqüències pot tenir?
Gràcies,
Jordi
Bones Jordi et contesto les preguntes:
Per a que baixés el barranc gran faria falta un d'aquests dos factors:
1 - Que vagi plovent (tal com ha fet aquest mes de Maig) i que el sòl es vagi saturant. Un cop 'humit' el terreny amb una pluja de 30 a 50 litres en 1 hora i poc més podria fer baixar el barranc.
2 - Una pluja de més de 150 litres amb unes dos a quatre hores també faria que baixés el barranc.
El petit delta que forma la riera de Compte formarà una illa de forma molt lenta (temps geològic) i es podria accelerar si no hi hagués embassaments o bé si a la zona baixa del riu Ebre (més avall de Flix) hi hagués barrancades molt importants. La tendència d'aquest petit delta es separar-se del marge esquerre del riu.
La desembocadura de la riera fa que el riu es vagi 'escanyant' poc a poc, fent que l'aigua que passi per allà agafi velocitat (ràpids). La empenta d'aquest delta fa que el riu intenti erosionar la part dreta del riu però no ho pot fer doncs hi ha roca. La resposta del riu Ebre és anar erosionant poc a poc el fons del propi riu (cada cop serà més fondo) i la part de la plaça de l'Arenal, però eh! això és molt lent.
Espero que t'hagi conetestat les preguntes.
Publica un comentari a l'entrada