dilluns, 9 de febrer del 2009

CAIGUDES DE BLOCS A TIVISSA

L'existència de discontinuïtats en els massissos rocosos pot significar l'intersecció de diferents plans i l'aparició de blocs de roques delimitats per aquest propis plans.

La grandària d'aquests blocs serà funció de les dimensions i característiques de cadascuna de les discontinuïtats. En el cas que aquestes presentin un espaiat molt petit, els blocs delimitats seran de dimensions petites i el pes no serà massa important. En el cas que presentin un espaiat gran (mètric) les dimensions i el pes dels blocs poden ser molt importants.

Les zones amb substrat rocós i amb presència de discontinuïtats poden patir aquest risc geològic. Si a més els talussos naturals del massís rocós presenten característiques topogràfiques adients (alçada, inclinació,..) el risc encara és més evident.

La zona de Tivissa està representada, en gran part, per calcàries i dolomies les quals es troben fortament tectonitzades, passant de cabussaments suaus a cabussaments verticals. Quan els cabussaments són horitzontals o suaus el risc de caigudes de blocs és petit mentre que aquest risc augmenta proporcionalment amb el cabussament.

En la següent imatge es poden observar dos zones on hi ha caigudes de blocs:
Pujada de la Llena
Aquesta zona està afectada per caigudes de blocs els quals es poden observar durant part del camí (cercles rojos) i que provenen de la zona de la Llena (cercle negre). Les dimensions dels blocs són molt variables i el més proper es troba a uns 250 metres a l'est del dipòsit d'aigua i a la zona de la llera del petit barrancó existent.

Salt de Sant Blai

Aquesta zona està afectada per caigudes de blocs provocades, sobretot, pels cabussaments gairebé verticals existents. L'efecte falca del gel-desgel, la pluja i les arrels de les plantes són el factor desencadenant d'aquesta caiguda de blocs de dimensions molt variables.